SOL O EN EQUIP?
Categoria: Notícia
Diu un proverbi africà que si vols anar més ràpid, ves sol, però que si vols anar més lluny, ves-hi acompanyat.
Personalment, tan si haig d’anar lluny com a prop, tan si és una cursa com si és un entrenament, a mi m’agrada anar-hi acompanyat. Potser és perquè no tinc la força de voluntat que tenen els “ironmen” o “ironwomen” que recorren grans distàncies sols, amb l’objectiu fixat d’acabar els circuits amb el menor temps possible. O potser és perquè el meu rendiment millora, o simplement se’m fa menys carregosa la distància, quan puc anar compartint amb els meus acompanyants les sensacions que estàs vivint en aquests moments. Passar per la
carretera de Tossa i mirar el mar, les onades, la costa i poder dir al del teu costat: “avui fa un dia preciós” o “el mar està per tirar-s’hi”, o aturar-se i fer una foto, compartir un esmorzar en una parada ... per mi és molt més valuós que no pas dir-me a mi mateix: “vaig tres segons per sobre de la meva darrera passada, accelera!”.
Serà que la velocitat no està feta per mi? No, no és això - tot i que soc conscient de que soc lent, ... molt lent . Si vas sol, t’has d’animar a tu mateix. Si vas acompanyat, el grup s’anima mútuament, s’ajuda, es parla, ara estira un, ara estira l’altre, sigui en l’esport que sigui.
Fa poc vaig anar a fer un duatló. Era una cursa. Una cursa individual. Cadascú corre per ell, per arribar abans que l’altre. Potser no n’era prou conscient. Temps enrere n’havia fet i eren “populars”, on trobaves gent preparada que anava al davant i d’altres que, com jo, anàvem fent
i ens anàvem seguint. En aquest en concret, o hi havia molt de nivell o jo estava – estic - fatal.
De seguida vaig quedar despenjat i vaig fer els tres circuits gairebé sol. El moment que vaig fruir més va ser quan una ciclista em va atrapar a pocs quilòmetres de l’arribada i en poder aguantar-li el ritme, vàrem anar parlant una estona.
He arribat a la conclusió de que soc home d’equip, no individualista. M’agrada treballar amb i per al meu equip. He fet curses d’altres disciplines amb equip, i amb l’equip tots vetllem per tots. Es crea un vincle especial. Que hi ha diferents ritmes? Segur, però aquí està la gràcia! Que
tot i això, anem tots a l’hora, un grup compacte, ... un equip.
Us imagineu que a totes les competicions de duatlons o triatlons o ironmans o 140.6INNs es pogués elegir entre fer-les de forma individual o per equips, fins i tot mixtes? Potser els millors atletes no lluirien tan com de forma individual, però com a equip, com a club, segur que en sortiríem tots reforçats!
Ho demanem a la Federació?
Qui s’apuntaria?
Josep Maria Perramon Reyner