logo-tgcbinn
img-post-grande

Crónica Triatló Alpe d’Huez 2016

Categoria: Competició

0 comentari/s

Fa dues setmanes, concretament el 28 de Juliol es va celebrar el Triatló d’Alpe Huez , versió LD ( llarga distància ). Però aquesta cursa, aquesta prova, aquest repte, aquesta experiència, es remuntada molts mesos enrere, diria anys. Molts anys enrere.

 

Un estil de prova on et porta a un nivell elevat d’exigència tant física com mental. Una prova que en moltes ocasions és simplement un repte, on el de menys és el temps i posició que has realitzat.

 

Sempre he estat amant de la llarga distància, i fa 3 anys, quan em vaig reenganxar al triatló, tenia en el punt de mira una prova com aquesta. Venint del ciclisme i enamorat dels ports de muntanya, aquest Triatló encaixava a la perfecció en les meves preferències.

 

2200m nedant  en un llac a 16º + 120 kms de bici amb 3000m de desnivell positiu + 21 kms corrents a 1800m d’alçada. Més de 1000 participants. Aquestes són les dades principals que es saben abans de començar la prova.

 

Un cop feta la inscripció ( regal de Reis de la meva dona ), comença una llarga preparació. Un seguit de lesions i molèsties m’acompanyen durant aquest temps, però res greu per sort. Ja no és fins als darrers dos mesos que no t’ho veus a sobre, i com sempre, sorgeixen els dubtes de si estàs prou preparat, que si falta això, que si allò, etc. Nervis en definitiva.

 

Vídeos, classificacions, fotos, i més vídeos. Mires i remires d’anys anteriors la prova, i com no, fas una valoració aproximada on creus que tu pots estar. Normalment encerto bastant per on em mouré, i el càlcul previst del meu temps s’aproxima molt al que serà el dia de la prova. Mecccc!! Greu error. Aquí els càlculs s’han anat a norris! I de molt!!!

 

I arriba la setmana D. La prova és dijous. Dimarts cap allà. Són 6 hores de camí, gairebé tot per autopista. El dimarts fan un Duatló, on també pugen Alpe. Nosaltres arribem quan estan apunt de començar, o sigui que ja ens fiquem d’inici en ambient! És una prova ideal pels que el divendres fan el Triatló de curta distància, i una opció a valorar per a futures edicions.

 

Dimecres poca cosa, un xic de turisme al mati. Esperar l’arribada del company i amic Carles Ribot, i a estirar cames a primera hora de tarda fins al Llac de Verney, on s’iniciarà la prova el dia següent. Recollir dorsals a dalt Alpe, sopar i a intentar dormir.

 

La prova comença a les 09:30. No s’ha de matinar en excés. Com moltes proves de llarga distància, la T1 i la T2 no són al mateix lloc, i aquesta no és una excepció. T2 dalt Alpe, on has de deixar les vambes, gorreta i poca cosa més. Després toca baixar amb bici fins al lloc d’inici, on hi ha la T1. Arribem cap a les 08:45. Sense massa cua ja ens plantem en el control d’accés, on els jutges-comissaris-àrbitres de carrera francesos t’imposen. Ja amb la seva equipació donen respecte.

 

Preparació dels trastos, i a posar-se el neoprè. Fa un dia radiant. Bona temperatura i sol! Serà un dia genial.

 

Arriba l’hora de la veritat, on les hores d’ entrenament, de fisio, de tot plegat, han de donar fruit al que un pretén de la prova. En el meu cas, un objectiu clar: gaudir al màxim i acabar.

 

El primer temor al que ens enfrontàvem era la temperatura de l’aigua. Doncs bé, res de res. No sé si han estat els banys d’aigua freda durant mesos, l’adrenalina del moment, o que els 16º els suportem bé, però de fred res de res. I….meccccc!!!! Sortida!!!!

 

La idea és fer una natació còmode, sense forçar, intentant agafar un línia on no em molesti la gent i gastant el menys possible. Si bé al principi, com és normal, això costa un xic, i més si et col·loques massa endavant, en termes generals l’objectiu es compleix. De seguida em trobo còmode i nedo relativament bé.  Uns 40 minutets, un xic més del que creia, però content per les sensacions i per com m’ha anat.

 

I arriba el meu sector. La bici. Aquí és d’on vinc i aquí és on demostraré el que sóc. JJJJAAAAA!! El plantejament aquí segueix sent clar. Anar còmode, sense forçar més del necessari. Conservar muscularment, anant amb agilitat. Bevent. Menjant. Guardant, guardant i guardant.

 

Així ho faig. De moment el guió establert es compleix. He sortit en bones condicions de l’aigua, i vaig davant d’en Carles ( tot i no voler competir, sempre hi ha aquell pique sa que sorgeix en les curses ). I en breu comença una altra realitat que em fa adonar que allò que jo creia que passaria, ni de bon tros seria així. Comença el primer port, llarg i dur. On jo creia que seria un seguit d’anar avançant, es converteix en el contrari. Sóc blanc de molts participants. Em passen amb una facilitat bestial. Joves, no tant joves, grans, homes, dones, inclús sense voler faltar, una vella! Jo al·lucino. Em pregunto si saben el que queda, i em dic que jo vaig bé ( còmode, tranquil i reservant ), i que més endavant els atraparé. Doncs no noi, no. A molt pocs atrapo d’aquests, signe evident que la majoria de la gent sap on s’ha posat i està molt ben preparada. Tot i la meva prudència, la fatiga es va notant i acumulant i m’oloro que en Carles, que està a molt bon nivell, està apunt d’atrapar-me. I efectivament, parada per buidar el canari i ja el tinc allà. Portem uns 80 kms de bici, falta coronar un port no molt dur però que ja crema, i per arrodonir-ho…Alpe d’Huez. Més de 13 kms a més del 8% de pendent mitjà! En Carles ja m’ha deixat i ja puc anar si cap més tranquil, doncs ell és molt bon corredor, i per tant sort tindré si no em dobla corrents.

 

La pujada a Alpe la faig seguint la tònica, super calmat i tranquil. Potser fins i tot peco de conservador. Tinc por a  patir rampes, per aquest motiu he posat un 32 de piñó, per no forçar més del necessari la musculatura. És coronar el port que et trobes amb la T2, no hi ha marge per relaxar.

 

I ara arriba la meu creu. El sector que porto pitjor. El que menys entreno. El que em farà patir de valent. I si, els pronòstics es compleixen. I si, els meus principals temors també. Si a la bici eren les rampes que em feien por, corrent és el mal de panxa el que em porta de cap. I efectivament així serà. Són 3 voltes de 7 kms. La primera anar fent, un ritme lent però anar fent. Les sensacions no són bones molt aviat. Em noto “botit”, i vaig treien gasos. A mitja cursa, ja no puc més i haig de parar per buidar…. 2 parades més es succeiran i un molt bon tros caminant a la tercera volta. Ja em noto dèbil, les hores d’esforç, el mal estar, i la deshidratació que m’està produint anar de ventre, fan que els darrers 3-4 kms siguin durs. Sobretot psicològicament, donat que els últims són de baixada, però no puc córrer per aquests motius. Guardo el poc que tinc pels darrers 400m. Vull arribar corrents i gaudir de la línia de meta. Així ho faig.  La sensació és fantàstica.  Repte aconseguit!!! Sóc FINISHER Triatló Alpe d’Huez!!!!!

 

Tot i que en el moment no estic molt satisfet del resultat, a mesura que passen els dies, valores més el que has fet. D’acord que no has fet ni de bon tros el que creies que faries, però reflexiones i veus que el que pensaves en fer està molt lluny del que actualment tens a les cames.

 

Tornaré. És una prova que m’ha encantat i vull repetir. No sé si l’any vinent o l’altre, però aviat segur. Ho té tot. Duresa, èpica, paisatges impressionants, etc. Hi ha diferents distàncies ha escollir. Et tracten molt bé. Bona organització.

 

És una prova que aconsellaria a tothom. Ara bé, una prova on la preparació és fonamental. Jo no sé si he arribat prou preparat, en tot cas justet, però quan hi torni serà en millors condicions, i aquest cop espero tornar-me a batre en duel amb en Carles. Ell ha fet una prova excepcional i donarà a què parlar en breu de ben segur. El felicito.

 

Doncs res més, espero us hagi agradat la meva crònica i experiència, i us convido a que us animeu a fer-la, és possible que allà ens trobem!!!

 

Salut i kms!

 

Quim Lladó

Comentaris